Enguany fa cent anys de la mort de Benito Pérez Galdós, concretament el 4 de gener.
Tot i que no estem per a celebracions degut a la pandèmia de la Covid-19, sí que
hauríem d’aprofitar l’efemèride per a recordar aquest gran escriptor, que alguns
especialistes el situen com el més gran novel·lista espanyol després de Cervantes.
Sense entrar en aquesta qüestió el que sí queda acreditat és la seva gran talla
d’escriptor i la seva enorme aportació a la literatura. A més de novel·lista i dramaturg
també va exercir de cronista i polític.
Nascut a les Palmes de Gran Canària el 10 de maig de 1843, batejat amb el nom de
Benito María de los Dolores Pérez Galdós, va ser un dels pioners del naturalisme i
realisme literari, apartant-se de la corrent romàntica imperant fins aleshores. Tot i
compartir el mateix context històric, no se’l pot enquadrar dintre de la Generació
(literària) del 98.
La seva prolífica obra avarca assajos, viatges, teatre i novel·les. Seria molt difícil citar
quelcom de les seves obres, ja que totes destaquen per sobre de totes, però el que si
cal mencionar, tant per la seva grandiloqüència, com per l’estil que caracteritza a
l’autor i pel seu realisme, són: Los episodios nacionales: col·lecció de 46 novel·les
històriques, dividides en cinc sèries.
Benito Pérez Galdós mor a Madrid el 4 de gener de 1920.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada